Cirurgia de tendons de la mà

En què consisteix la cirurgia de tendons de la mà?

Els tendons són les cordes que transmeten la força dels músculs de l’avantbraç als dits. Els flexors discorren pel palmell dins d’un sistema de politges i tanquen la mà; els extensors passen pel dors i obren els dits. El seu funcionament depèn de que llisquin amb llibertat, sense fregaments ni adherències.

La cirurgia de tendons agrupa les intervencions que reparen un tendó seccionat o trencat, alliberen un tendó atrapat o enganxat, o substitueixen la seva funció quan ja no pot recuperar-se. És una part central de la cirurgia de la mà i el seu resultat depèn tant de la tècnica com de la rehabilitació posterior.

Quan està indicada?

Les indicacions més freqüents són:

• ferides amb secció d’un tendó, típiques de talls amb ganivets, vidres o eines al palmell o al dors de la mà;
• trencaments tancats, com el dit en martell, en el qual l’extensor se separa de l’última falange, o l’avulsió del flexor profund en agafar amb força;
• rigidesa per adherències després d’una lesió, una fractura o una cirurgia prèvia, quan la rehabilitació no aconsegueix recuperar la mobilitat;
• tendons atrapats en la seva beina, com en el dit en ressort o la tendinitis de De Quervain, que es tracten amb cirurgies específiques d’alliberament;
• trencaments per desgast en l’artritis reumatoide o després d’una fractura de radi amb material que frega el tendó;
• paràlisi o pèrdua definitiva d’un tendó, en les quals un altre tendó pot transferir-se per substituir la seva funció.

En les seccions agudes la reparació es realitza com més aviat millor, en els primers dies. En les lesions tancades, algunes, com molts dits en martell, es tracten amb fèrula i no requereixen cirurgia. La rigidesa i les seqüeles s’operen només quan la rehabilitació ha esgotat el seu marge de millora.

Abans de la intervenció

L’exploració permet saber quin tendó està afectat i si la secció és completa o parcial: cada dit té moviments concrets que depenen de tendons concrets. En les ferides també es valora la sensibilitat i la circulació, perquè els nervis i les artèries digitals discorren al costat dels tendons flexors i sovint es lesionen alhora. L’ecografia ajuda en els casos dubtosos i a localitzar l’extrem retret del tendó; les radiografies descarten fractures associades.

En consulta s’explica el pla quirúrgic, el tipus de fèrula que s’utilitzarà després i, sobretot, el compromís que exigeix la rehabilitació, perquè és la part del tractament que més depèn del pacient.

Com es realitza?

La cirurgia es realitza amb anestèsia regional o local, segons el cas, i habitualment de forma ambulatòria.

• Reparació de flexors: es localitzen els extrems del tendó, sovint retrets cap al palmell, i s’uneixen amb una sutura resistent de diversos fils que permeti començar a moure aviat. Es respecten o reconstrueixen les politges que mantenen el tendó enganxat a l’os. Quan hi ha lesió de nervis o artèries, es reparen en el mateix acte amb microcirurgia.
• Reparació d’extensors: els tendons són més superficials i plans; la sutura i la immobilització s’adapten a la zona del dors on s’ha produït la lesió.
• Tenòlisi: s’allibera el tendó de les adherències que el fixen als teixits veïns i es comprova en el mateix quiròfan que torna a lliscar. Quan es fa amb anestèsia local, el pacient pot moure el dit durant la intervenció.
• Empelts tendinosos: si el tendó està destruït o la reparació primària no és possible, es reconstrueix amb un empelt de tendó del propi pacient, en un o en dos temps.
• Transferències tendinoses: un tendó sa i prescindible es desvia per realitzar la funció d’un altre que ha deixat de treballar, per exemple després d’una paràlisi del nervi radial o un trencament irreparable.

Recuperació i seguiment

Després de la cirurgia, la mà es protegeix amb una fèrula que manté els dits en una posició que treu tensió a la sutura. Els dies següents comença la rehabilitació amb un terapeuta de mà, que ensenya exercicis de mobilització controlada perquè el tendó llisqui sense trencar-se. Aquests protocols són diferents per a flexors i extensors i s’ajusten a cada reparació.

La fèrula es retira de forma progressiva al llarg de les setmanes següents i la força es recupera més tard, quan la sutura ha guanyat resistència. Les activitats de càrrega i la feina manual pesada es retarden fins que la reparació ho permet. Les revisions en consulta serveixen per controlar la cicatriu, l’edema i la mobilitat, i per adaptar el ritme dels exercicis.

Riscos i limitacions

Els riscos específics són la ruptura de la sutura, que obliga a reintervenir, i les adherències, que limiten la mobilitat i de vegades requereixen una tenòlisi posterior. També poden aparèixer infecció, cicatriu sensible, rigidesa articular o pèrdua de part de l’extensió del dit.

Un tendó reparat pot no recuperar el lliscament complet del tendó original, i en les lesions dins de la beina dels flexors, on l’espai és més estret, la recuperació és més difícil. Els resultats són millors quan la reparació és precoç, la tècnica és acurada i la rehabilitació se segueix amb constància. Aquests aspectes s’expliquen amb claredat abans d’operar.

Cirurgia de tendons a Barcelona

La Dra. Marta Martí Puente és especialista en Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia amb dedicació a la cirurgia de la mà, incloses les lesions i seqüeles tendinoses. En consulta a Barcelona valora cada cas, coordina la rehabilitació amb el terapeuta de mà i acompanya la recuperació fins a la tornada a l’activitat habitual.