Cirurgia mínimament invasiva de mà i canell

En què consisteix la cirurgia mínimament invasiva de mà i canell?

La cirurgia mínimament invasiva no és una tècnica única, sinó una manera de plantejar la intervenció: aconseguir el mateix objectiu quirúrgic amb la menor agressió possible sobre els teixits, l’anestèsia més senzilla que resulti segura i una recuperació més ràpida. A la mà i el canell, això es tradueix en diverses eines que es poden combinar:

• anestèsia local, i en particular la tècnica WALANT (pacient despert, anestèsia local i sense torniquet), que evita la sedació, el dejú i el braçalet d’isquèmia;
• incisions petites, ajustades a allò que cal veure i tractar;
• tècniques percutànies, en les quals la intervenció es realitza a través d’una punció, amb o sense control ecogràfic;
• artroscòpia de canell, que permet treballar dins de l’articulació per portals de pocs mil·límetres;
• règim ambulatori, amb tornada a casa el mateix dia.

És una manera de treballar habitual en la cirurgia de la mà actual, sempre que la lesió ho permeti.

Quan està indicada?

Moltes de les intervencions més freqüents de la mà es presten bé a aquest enfocament:

• l’alliberament del túnel carpià, a través d’una incisió curta al palmell amb anestèsia local;
• la cirurgia del dit en ressort, amb una incisió petita o de forma percutània;
• l’alliberament del primer compartiment extensor en la tendinitis de De Quervain;
• la resecció d’un quist sinovial, oberta amb incisió limitada o per artroscòpia;
• l’aponeurotomia amb agulla en alguns casos de malaltia de Dupuytren;
• determinades tècniques en la rizartrosi, com l’artroscòpia o la denervació, en casos seleccionats;
• la fixació percutània amb agulles o cargols d’algunes fractures;
• l’artroscòpia de canell diagnòstica i terapèutica.

Com en qualsevol cirurgia, es proposa després d’haver valorat el tractament conservador i només quan existeix una indicació clara. Ser mínimament invasiva no la converteix en una opció que calgui avançar.

Abans de la intervenció

La valoració és la mateixa que per a qualsevol intervenció: història clínica, exploració i les proves necessàries per confirmar el diagnòstic. El que canvia és la planificació de l’anestèsia i del circuit. Amb anestèsia local no cal fer dejú ni suspendre la majoria dels tractaments habituals, encara que has d’informar de la medicació que prens, de les al·lèrgies i de malalties com la diabetis o els problemes de circulació als dits, que influeixen en l’elecció de la tècnica.

En consulta s’explica què es va a fer, què notaràs durant la intervenció i com serà el postoperatori. Si prefereixes no estar despert, o si la intervenció ho requereix, es planteja anestèsia regional amb sedació.

Com es realitza?

En una intervenció amb WALANT, s’infiltra anestèsia local amb adrenalina a la zona a operar uns minuts abans de començar. L’adrenalina redueix el sagnat, cosa que fa innecessari el braçalet d’isquèmia, que és la part més incòmoda de la cirurgia amb anestèsia local convencional. Durant la cirurgia estàs despert i pots parlar amb l’equip. En algunes intervencions, com l’alliberament d’un tendó o una tenòlisi, se’t demana que moguis els dits per comprovar en el mateix quiròfan que el problema s’ha resolt.

Les incisions se situen als plecs de la pell sempre que és possible i es limiten a la longitud necessària per veure bé les estructures. En les tècniques percutànies no hi ha incisió pròpiament dita: s’introdueix una agulla o un instrument fi a través de la pell, de vegades guiat per ecografia, per seccionar una politja, alliberar un cordó de Dupuytren o fixar una fractura.

Al final es col·loca un apòsit o una fèrula lleugera i, després d’un breu període d’observació, es torna a casa el mateix dia.

Recuperació i seguiment

La majoria de les persones comença a moure els dits el mateix dia i reprèn les activitats bàsiques en pocs dies, segons la intervenció. Les cures són senzilles i els punts, quan n’hi ha, es retiren en consulta al cap d’una o dues setmanes. El retorn a la feina depèn de l’activitat: les tasques d’oficina es reprenen aviat i les feines manuals o de càrrega necessiten més temps.

La recuperació completa, inclosa la força, segueix els mateixos terminis biològics que en la cirurgia convencional, perquè els teixits necessiten el mateix temps per cicatritzar. El que es redueix és la molèstia dels primers dies i el temps fins recuperar l’autonomia. Les revisions es programen igual que en qualsevol altra intervenció.

Riscos i limitacions

Els riscos generals de la cirurgia de la mà no desapareixen pel fet que la tècnica sigui menys agressiva: infecció, hematoma, cicatriu sensible, rigidesa o lesió de branques nervioses petites continuen essent possibles. En les tècniques percutànies, en no veure directament les estructures, existeix un risc específic d’alliberament incomplet o de lesió d’un tendó o un nervi veí, per la qual cosa es reserven per a casos amb anatomia favorable.

La limitació principal és la indicació. No tots els casos poden operar-se així: les fractures complexes, les reconstruccions extenses, les lesions de diverses estructures o les intervencions llargues requereixen abordatges oberts i un altre tipus d’anestèsia. La tècnica es tria en funció de la lesió i de la persona, i una incisió més petita mai ha de fer-se a costa de la seguretat de la intervenció.

Cirurgia mínimament invasiva a Barcelona

La Dra. Marta Martí Puente és especialista en Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia amb dedicació a la cirurgia de la mà i el canell. En consulta a Barcelona explica a cada cas si és possible un abordatge mínimament invasiu o amb anestèsia local, i quins són els seus avantatges i els seus límits enfront de la cirurgia convencional.