Cirurgia de la tendinitis de De Quervain

En què consisteix la cirurgia de la tendinitis de De Quervain?

La tendinitis de De Quervain és una inflamació de la beina que envolta dos tendons del polze, l’abductor llarg i l’extensor curt, al seu pas pel primer compartiment extensor, un túnel situat al costat del polze del canell. Quan la beina s’engruixeix, els tendons freguen en moure’s i apareix dolor a la base del polze que empitjora en agafar, girar el canell o aixecar pes.

La cirurgia de De Quervain consisteix a obrir el sostre d’aquest compartiment perquè els tendons tornin a lliscar sense fricció. És una intervenció curta i ambulatòria dins de la cirurgia de la mà, i es reserva per als casos que no milloren amb el tractament conservador.

Quan està indicada?

El tractament inicial és conservador i dona resultat en molts casos:

• repòs relatiu i modificació dels gestos que provoquen dolor, com aixecar el nadó amb el canell desviat;
• fèrula que immobilitza el polze i el canell;
• antiinflamatoris durant períodes curts, si estan indicats;
• infiltració de corticoides al primer compartiment, que en moltes persones alleuja el dolor de forma duradora.

La cirurgia es planteja quan el dolor persisteix durant setmanes o mesos malgrat un tractament conservador ben realitzat, quan reapareix després d’una o dues infiltracions, o quan limita de forma clara l’activitat diària, laboral o esportiva. En la tendinitis que apareix durant l’embaràs o la lactància, els símptomes tendeixen a millorar amb el temps i la cirurgia s’indica poques vegades.

Abans de la intervenció

En consulta es confirma la localització del dolor sobre el primer compartiment i es reprodueix amb maniobres com la de Finkelstein, que tensa els tendons en desviar el canell. És important distingir-la d’altres causes de dolor en la mateixa zona, sobretot de la rizartrosi, que pot coexistir, i d’una fractura antiga de l’escafoide. L’ecografia permet veure l’engruiximent de la beina, comprovar si existeix un tabic que divideix el compartiment en dos túnels, cosa freqüent, i descartar altres lesions. Les radiografies ajuden a valorar l’articulació de la base del polze.

Com que la intervenció es fa amb anestèsia local, no cal fer dejú. Convé informar de la medicació que prens i de les al·lèrgies.

Com es realitza?

L’alliberament del primer compartiment extensor es realitza de forma ambulatòria amb anestèsia local, sovint mitjançant la tècnica WALANT, que utilitza anestèsia amb adrenalina i evita el braçalet d’isquèmia. Es practica una incisió petita al costat radial del canell, sobre el compartiment. El primer pas és identificar i protegir les branques sensitives del nervi radial, que discorren just sota la pell en aquesta zona i són l’estructura que exigeix més cura en aquesta cirurgia.

A continuació s’obre el sostre del compartiment al llarg dels tendons. És fonamental comprovar si existeix un tabic que separa l’abductor llarg de l’extensor curt i alliberar els dos túnels, perquè un compartiment subdividit que s’allibera només en part és una causa coneguda de persistència del dolor. Es comprova que tots dos tendons llisquen amb llibertat, demanant-te que moguis el polze, i es tanca la pell amb uns punts. Es col·loca un apòsit lleuger, sense necessitat d’immobilitzar tret de casos concrets.

Recuperació i seguiment

Els moviments suaus del polze i el canell comencen des del primer dia, i la mà es manté elevada els primers dies per reduir l’edema. Les cures es fan en consulta i els punts es retiren al voltant de les dues setmanes. La majoria de les persones recupera els gestos quotidians en poc temps; les activitats de pinça, càrrega i cura del nadó es reprenen de forma progressiva, i la força completa pot requerir diverses setmanes.

La cicatriu, situada en una zona de pell fina, pot estar sensible durant un temps; el massatge de la cicatriu un cop tancada ajuda a que maduri. La rehabilitació no sol ser necessària, tret que hi hagi rigidesa o dolor persistent. El seguiment permet vigilar la cicatrització, la sensibilitat de la pell del dors del polze i l’evolució del dolor, i ajustar la tornada a la feina manual i a l’esport.

Riscos i limitacions

La complicació més característica és la irritació o lesió de les branques sensitives del nervi radial, que pot causar formigueig, adormiment o dolor al dors del polze i de la mà; en la majoria dels casos és transitòria, però pot persistir. Altres possibles complicacions són la infecció, la cicatriu dolorosa o adherida, la persistència del dolor per un alliberament incomplet, especialment quan existeix un tabic no reconegut, i, amb poca freqüència, la subluxació dels tendons fora del seu canal en moure el canell.

Pel que fa als límits, la cirurgia tracta el fregament dels tendons, però no altres problemes que poden donar dolor en la mateixa zona, com la rizartrosi. Quan totes dues coexisteixen, part del dolor pot persistir després de l’alliberament, i per això el diagnòstic previ és tan important. Aquestes qüestions s’expliquen abans de decidir la intervenció.

Cirurgia de De Quervain a Barcelona

La Dra. Marta Martí Puente és especialista en Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia amb dedicació a la cirurgia de la mà i el canell. En consulta a Barcelona valora cada cas de tendinitis de De Quervain, proposa el tractament conservador en primer lloc i, quan la cirurgia està indicada, la realitza de forma ambulatòria amb anestèsia local.