Artroscòpia de canell

En què consisteix l’artroscòpia de canell?

L’artroscòpia de canell és una tècnica quirúrgica que permet veure l’interior de l’articulació a través d’incisions de pocs mil·límetres. Per una d’elles s’introdueix una càmera molt fina, l’artroscopi, que projecta una imatge ampliada en una pantalla. Per les altres s’introdueixen instruments petits amb els quals s’explora i, si convé, es tracta la lesió. D’aquesta manera s’accedeix al cartílag, als lligaments del carp i al fibrocartílag triangular sense necessitat d’obrir l’articulació.

Al canell, l’artroscòpia té dos usos. Com a eina diagnòstica, permet examinar directament estructures que la ressonància magnètica no sempre mostra amb claredat, i valorar si un lligament està estable o si el cartílag està malmès. Com a eina terapèutica, permet tractar determinades lesions amb menys agressió sobre els teixits que envolten l’articulació. És una de les tècniques habituals en cirurgia de canell i sovint es combina amb altres procediments.

Quan està indicada?

L’artroscòpia es planteja quan el dolor de canell persisteix malgrat el tractament conservador i l’exploració i les proves d’imatge no basten per decidir el tractament, o quan la lesió pot tractar-se millor per aquesta via. Les indicacions més freqüents són:

• lesions del fibrocartílag triangular amb dolor al costat cubital del canell;
• lesions dels lligaments del canell, especialment del lligament escafolunar, per graduar la inestabilitat i reparar-la quan és possible;
• quists sinovials dorsals, en casos seleccionats;
• assistència en fractures de radi distal i d’escafoide, per comprovar que la superfície articular queda ben reduïda i detectar lesions ligamentoses associades;
• valoració del cartílag en una artrosi de canell incipient abans de decidir una altra cirurgia;
• neteja articular, extracció de fragments solts i sinovectomia en processos inflamatoris.

No substitueix l’exploració ni les proves d’imatge: s’indica quan aporta informació o tractament que aquestes no ofereixen.

Abans de la intervenció

La decisió parteix de la història clínica i de l’exploració del canell, amb maniobres específiques per a cada lligament i per al fibrocartílag triangular. Es revisen les radiografies i, segons el cas, la ressonància magnètica o l’artroressonància. En les fractures sol ser útil un TAC per planificar la reducció.

En consulta s’explica què s’espera trobar, quins gestos podrien realitzar-se en el mateix acte i quina immobilització portaràs després, perquè d’això depèn bona part de la recuperació. L’estudi preoperatori i la visita amb anestèsia s’organitzen com en qualsevol cirurgia programada. Si prens anticoagulants o antiagregants, convé comentar-ho amb antelació.

Com es realitza?

La intervenció es realitza gairebé sempre de forma ambulatòria, amb anestèsia regional del braç i sedació. El braç es col·loca en una torre de tracció que subjecta els dits i obre lleugerament l’espai articular per poder treballar dins del canell.

Els accessos s’anomenen portals. Són incisions d’uns mil·límetres situades al dors del canell, entre els tendons extensors, i es nomenen per la seva posició respecte als compartiments extensors. S’utilitzen portals radiocarpians per a l’articulació entre el radi i la primera filera del carp, i portals mediocarpians per a l’articulació entre les dues fileres del carp. A través d’ells s’introdueix sèrum per distendre l’articulació i millorar la visió.

L’exploració és sistemàtica: cartílag del radi i dels ossos del carp, lligaments escafolunar i lunopiramidal, fibrocartílag triangular i membrana sinovial. Segons la troballa es realitza el gest previst: regularitzar o suturar el fibrocartílag triangular, reparar o reforçar un lligament, resecar un quist des de l’interior, retirar teixit inflamatori o comprovar la reducció d’una fractura mentre es fixa amb agulles o cargols. Al final es tanquen els portals amb un punt o una tira adhesiva i es col·loca un embenat o una fèrula.

Recuperació i seguiment

La recuperació depèn sobretot del que s’hagi fet dins del canell, no de les incisions, que cicatritzen amb rapidesa.

• Després d’una artroscòpia diagnòstica, una neteja articular o la resecció d’un quist, es porta un embenat uns dies i la mobilització dels dits i el canell comença aviat.
• Després d’una sutura del fibrocartílag triangular o una reparació ligamentosa, cal immobilitzar amb fèrula o guix durant diverses setmanes per protegir la reparació, i després iniciar rehabilitació amb un terapeuta de mà.
• Després d’una fractura assistida per artroscòpia, se segueix el protocol propi de la cirurgia de fractures.

Les revisions en consulta permeten retirar els punts, ajustar la immobilització i marcar el ritme de tornada a la feina i a l’esport, que varia molt segons l’activitat i el gest realitzat.

Riscos i limitacions

L’artroscòpia és una tècnica segura en mans entrenades, però com tota cirurgia té riscos: infecció, irritació o lesió de les branques nervioses sensitives o dels tendons que passen al costat dels portals, rigidesa, dolor persistent o acumulació transitòria del sèrum als teixits.

Convé ser clar amb les seves limitacions. No totes les lesions poden tractar-se per artroscòpia: les inestabilitats ligamentoses cròniques o les lesions extenses poden requerir cirurgia oberta, i de vegades es decideix durant la mateixa intervenció. El cartílag perdut no es recupera, per la qual cosa en l’artrosi avançada l’artroscòpia aporta poc. I en alguns casos l’exploració no troba una lesió tractable, cosa que també és una informació útil per orientar el tractament. Tot això es comenta abans d’operar perquè la decisió es prengui amb expectatives realistes.

Artroscòpia de canell a Barcelona

La Dra. Marta Martí Puente és especialista en Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia amb dedicació a la mà i el canell, i utilitza l’artroscòpia com a part de la cirurgia de canell quan està indicada. En consulta a Barcelona valora cada cas de forma individual, explica les alternatives i proposa la tècnica més adequada per a cada lesió.