Síndrome del túnel carpià

Què és la síndrome del túnel carpià?

La síndrome del túnel carpià apareix quan el nervi medià es comprimeix al seu pas pel canell. El túnel carpià és un espai estret situat a la cara palmar del canell, limitat pels ossos del carp i pel lligament transvers. Hi passen el nervi medià i els tendons flexors dels dits. Quan l’espai es redueix o el seu contingut augmenta de volum, el nervi s’irrita i deixa de funcionar amb normalitat.

És la compressió nerviosa més freqüent de l’extremitat superior. Al principi sol manifestar-se de forma intermitent, sobretot a la nit, però amb el temps pot afectar gestos tan senzills com subjectar el mòbil, cordar un botó o conduir.

Símptomes

Formigueig i adormiment

El símptoma més característic és el formigueig o entumiment al polze, l’índex, el dit mig i la meitat de l’anular. Moltes persones es desperten a la nit amb la mà adormida i senten la necessitat de sacsejar-la per alleujar-se.

Dolor nocturn i mà maldestra

Pot aparèixer dolor al canell o irradiat cap a l’avantbraç. En fases més avançades es nota torpesa per pinçar, obrir pots o sostenir objectes petits, i no és rar que es caiguin coses de la mà.

Pèrdua de força i de sensibilitat

Quan la compressió progressa, disminueix la força del polze i pot atrofiar-se la musculatura de la seva base. La sensibilitat dels dits es torna menys precisa. Aquests signes indiquen que el nervi fa temps que pateix i no convé retardar la valoració.

Causes i factors de risc

No sempre existeix una única causa. Sovint hi intervenen diversos factors:

• moviments repetitius de la mà i el canell, o postures mantingudes en flexió;
• inflamació dels tendons flexors;
• retenció de líquids, per exemple durant l’embaràs;
• malalties com diabetis, hipotiroïdisme o artritis reumatoide;
• seqüeles d’una fractura de radi distal o d’una altra lesió del canell;
• una predisposició anatòmica, amb un túnel més estret del que és habitual.

És més freqüent en dones i entre els 40 i els 60 anys, encara que pot aparèixer a qualsevol edat.

Diagnòstic

El diagnòstic es basa sobretot en la història clínica i l’exploració. La distribució dels símptomes, la seva evolució i determinades maniobres de provocació, com el signe de Tinel o la prova de Phalen, orienten molt el diagnòstic.

Segons el cas, se sol·licita un electromiograma per confirmar l’afectació del nervi medià i graduar-ne la severitat, cosa especialment útil quan es planteja la cirurgia. L’ecografia permet valorar el gruix del nervi i descartar altres causes de dolor o massa al canell, com un quist sinovial.

Tractament

En casos lleus o de curta evolució, el tractament sol començar per mesures conservadores:

• fèrula nocturna en posició neutra del canell;
• adaptació de les activitats que desencadenen les molèsties;
• medicació antiinflamatòria durant períodes curts, si està indicada;
• infiltració de corticoides al túnel carpià, que pot alleujar els símptomes durant setmanes o mesos i ajuda a confirmar el diagnòstic.

Aquestes mesures es valoren de forma individual. Una síndrome del túnel carpià relacionada amb l’embaràs, per exemple, tendeix a millorar després del part i rarament requereix cirurgia.

Quan és necessària la cirurgia?

La cirurgia es planteja quan:

• els símptomes són diaris o desperten a la nit de forma repetida;
• el tractament conservador no ha donat un alleujament estable;
• existeix pèrdua de força, atròfia o pèrdua de sensibilitat;
• l’electromiograma mostra una compressió moderada o severa.

En aquests casos, esperar massa pot fer que el dany del nervi sigui més difícil de recuperar. La decisió es pren sempre en funció dels símptomes, l’exploració, les proves i les necessitats de cada persona.

Cirurgia del túnel carpià

La intervenció s’anomena alliberament del túnel carpià. Consisteix a seccionar el lligament transvers del carp per donar més espai al nervi medià. Sol realitzar-se de forma ambulatòria, amb anestèsia local o regional, a través d’una incisió petita al palmell. És una de les intervencions més freqüents en cirurgia de la mà i forma part de la cirurgia dels nervis perifèrics.

Recuperació

Després de l’operació es mobilitzen els dits des del primer dia i es realitzen cures periòdiques fins a retirar els punts, al voltant de les dues setmanes. El formigueig nocturn acostuma a millorar aviat. La cicatriu pot estar sensible durant unes setmanes i la força d’agafada es recupera de forma progressiva. En compressions de llarga evolució, la recuperació de la sensibilitat pot ser més lenta o incompleta, cosa que s’explica abans d’operar.

Especialista en túnel carpià a Barcelona

La Dra. Marta Martí Puente és especialista en Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia amb dedicació a la cirurgia de la mà, el canell i els nervis perifèrics. En consulta a Barcelona valora cada cas de túnel carpià de forma individual, des de les mesures conservadores fins a la cirurgia quan està indicada, i acompanya la recuperació fins a la reincorporació a l’activitat habitual.