Tumors benignes de la mà

Què són els tumors benignes de la mà?

Un tumor és, en sentit mèdic, qualsevol creixement anòmal d’un teixit, i no equival a càncer. A la mà i el canell, la immensa majoria dels bonys són benignes: no envaeixen altres teixits ni s’estenen a distància. Poden néixer de la pell, del greix, de les beines dels tendons, dels nervis, dels vasos, de la càpsula de les articulacions o de l’os.

Tot i així, tot bony mereix un diagnòstic. Els tumors malignes de la mà són poc freqüents, però existeixen, i alguns tumors benignes creixen, fan mal, comprimeixen un nervi o debiliten un os. Aquesta pàgina resumeix els més habituals; el quist sinovial, el més comú de tots, té la seva pròpia pàgina.

Símptomes

• Un bony visible o palpable, que pot ser tou o dur, mòbil o fix, i que de vegades només es nota en tancar el puny.
• Dolor, encara que molts tumors benignes no fan mal. Un dolor intens i localitzat sota l’ungla orienta cap a un tumor glòmic.
• Formigueig o debilitat si el tumor comprimeix un nervi.
• Limitació per doblegar un dit quan el bony està al costat d’un tendó.
• Fractura amb un traumatisme mínim, que de vegades és la primera manifestació d’un tumor ossi que ha debilitat la falange.

Causes i factors de risc

En la majoria dels tumors benignes no es coneix una causa. El quist sinovial es relaciona amb el desgast o la sobrecàrrega d’una articulació o d’una beina tendinosa. El quist epidermoide apareix després d’una ferida punxant que introdueix cèl·lules de la pell en profunditat. Els tumors ossis benignes com l’encondroma s’originen en restes de cartílag de creixement. L’ús de la mà i el treball no produeixen tumors.

Diagnòstic

L’exploració aporta molt: localització, consistència, mobilitat, relació amb tendons i articulacions, canvis amb el moviment i signes de compressió nerviosa. L’ecografia distingeix un quist d’un tumor sòlid i mostra la seva relació amb els tendons i vasos. La radiografia és la primera prova per als tumors ossis, i la ressonància defineix l’extensió i la naturalesa dels tumors de parts toves o de les lesions òssies dubtoses.

Quan hi ha algun dubte, o sempre que s’extirpa una lesió, el diagnòstic definitiu el dona l’anàlisi d’anatomia patològica del teixit.

Tipus més freqüents

• Quist sinovial o gangli: bossa plena de líquid articular, habitualment al dors o a la cara palmar del canell o a la base d’un dit. És el bony més comú de la mà. S’explica en detall a la pàgina del quist sinovial.
• Tumor de cèl·lules gigants de la beina tendinosa: nòdul ferm, de creixement lent i indolor, a la cara palmar dels dits, al costat d’un tendó flexor. És el tumor sòlid més freqüent de la mà. És benigne, però tendeix a estendre’s al voltant del tendó i pot reaparèixer si queda alguna resta després de l’extirpació.
• Lipoma: acumulació de greix, tova i mòbil, al palmell, l’avantbraç o el dors. Creix a poc a poc i només s’opera si molesta, creix o comprimeix un nervi.
• Tumor glòmic: nòdul diminut, sovint invisible, situat sota l’ungla o al tou del dit. Produeix la tríada clàssica de dolor intens al mínim fregament, sensibilitat al fred i dolor molt localitzat en un punt. Es pot veure una taca blavosa sota l’ungla o una deformitat de la làmina ungueal. La ressonància ajuda a localitzar-lo. La seva extirpació completa fa desaparèixer el dolor.
• Encondroma: tumor ossi benigne format per cartílag, el més freqüent dels ossos de la mà. Sol descobrir-se per casualitat en una radiografia o en produir-se una fractura de la falange amb un cop petit. Es tracta amb curetatge i, si cal, farcit amb empelt d’os.
• Quist epidermoide d’inclusió: bony ferm del tou del dit o del palmell que apareix mesos després d’una punxada o un tall, per cèl·lules de la pell que van quedar en profunditat i continuen produint queratina. S’extirpa amb la seva càpsula.

Altres tumors benignes menys habituals són els d’origen nerviós, com el schwannoma, i els vasculars.

Tractament

No tots els bonys requereixen cirurgia. Un quist sinovial o un lipoma petit i sense símptomes es pot vigilar. En els quists és possible el drenatge amb agulla, encara que la recidiva és freqüent. Un encondroma sense fractura i sense signes d’agressivitat pot seguir-se amb radiografies periòdiques.

Quan és necessària la cirurgia?

Es recomana extirpar el tumor quan:

• produeix dolor o limita el moviment;
• creix o canvia d’aspecte;
• comprimeix un nervi o un tendó;
• ha debilitat un os o ha provocat una fractura;
• existeix dubte diagnòstic i fa falta l’anàlisi del teixit;
• la persona ho desitja per les molèsties que li suposa, després de conèixer els riscos i la possibilitat de recidiva.

Cirurgia dels tumors benignes de la mà

La intervenció consisteix en l’extirpació completa de la lesió amb la seva càpsula, respectant els tendons, nervis i vasos veïns. Sol realitzar-se de forma ambulatòria, amb anestèsia local o regional i amb isquèmia del membre per veure bé les estructures. En tumors petits o propers a nervis i vasos, com el tumor glòmic sota l’ungla o el tumor de cèl·lules gigants envoltant un tendó flexor, s’empren lupes o microscopi i tècniques de microcirurgia. En els tumors ossis es buida la lesió i s’omple la cavitat amb empelt si l’os ha quedat dèbil. Sempre que és possible s’utilitzen abordatges de cirurgia mínimament invasiva amb incisions petites i orientades segons els plecs de la pell.

Tot el teixit extirpat s’envia a anatomia patològica per confirmar el diagnòstic.

Recuperació

En la majoria dels casos es mouen els dits des del primer dia i els punts es retiren a les dues setmanes. La cicatriu pot estar sensible unes setmanes. Després de l’extirpació d’un tumor subungueal, l’ungla pot trigar diversos mesos a créixer amb normalitat. Després del curetatge d’un encondroma, es protegeix el dit unes setmanes fins que l’os es consolida. El seguiment posterior depèn del tipus de tumor: els que poden recidivar, com el quist sinovial i el tumor de cèl·lules gigants, es revisen de forma periòdica.

Especialista en tumors benignes de la mà a Barcelona

La Dra. Marta Martí Puente és especialista en Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia amb dedicació a la cirurgia de la mà i a la microcirurgia. En consulta a Barcelona estudia qualsevol bony de la mà o el canell de forma individual, amb les proves necessàries per arribar a un diagnòstic, i realitza l’extirpació quan està indicada, amb confirmació de l’anàlisi del teixit i seguiment posterior.