Tendinitis de De Quervain

Què és la tendinitis de De Quervain?

La tendinitis de De Quervain, o tenosinovitis de De Quervain, és la irritació de la beina que envolta dos tendons del polze, l’abductor llarg i l’extensor curt, al seu pas pel primer compartiment extensor, un túnel estret situat al costat del polze del canell. Quan la beina s’engruixeix, els tendons llisquen pitjor i apareixen dolor, sensibilitat i impotència funcional en moure el polze i el canell.

És una patologia molt habitual en persones que repeteixen moviments de pinça, desvien el canell amb freqüència o realitzen tasques de cura d’un nadó, fins al punt que es coneix popularment com “canell de la mare”. També pot aparèixer sense una causa clarament identificable.

Símptomes

Dolor a la base del polze

El símptoma principal és un dolor localitzat al costat del polze del canell, uns centímetres per sobre de l’articulació de la base del polze. Pot irradiar-se cap a l’avantbraç o cap al polze, i empitjora en agafar objectes, obrir pots, escórrer un drap o girar una clau.

Sensibilitat i inflamació local

La zona està sensible al tacte i de vegades una mica inflada. Algunes persones noten espetecs, fricció o una sensació d’enganxament en moure el polze.

Dificultat per a gestos quotidians

Activitats com aixecar el nadó per sota de les aixelles, usar el mòbil, subjectar una paella o escriure resulten especialment molestes, i no és rar que aparegui certa debilitat en pinçar pel propi dolor.

Causes i factors de risc

El problema sol relacionar-se amb una sobrecàrrega mecànica per moviments repetits del canell i el polze. És més freqüent en dones, entre els 30 i els 50 anys, i apareix amb freqüència en l’embaràs i el postpart, pels canvis hormonals i per la càrrega repetida d’aixecar el nadó. Altres factors són les activitats manuals repetitives, l’ús intensiu del mòbil, alguns esports de raqueta i malalties inflamatòries com l’artritis reumatoide.

Més que buscar una única causa, l’important és identificar els gestos que irriten la zona i valorar quant temps porten presents els símptomes.

Diagnòstic

El diagnòstic es basa en la història clínica i l’exploració. En consulta es localitza el punt dolorós sobre el primer compartiment i es realitzen maniobres que reprodueixen el dolor, com la prova de Finkelstein, en la qual es tanca el polze dins del puny i es desvia el canell cap al dit petit.

En alguns casos és útil una ecografia per confirmar l’engruiximent de la beina, comprovar si el compartiment té un tabic que separa els dos tendons, cosa rellevant si es planteja infiltrar o operar, i descartar altres causes de dolor a la mateixa zona, com la rizartrosi. Si hi ha sospita d’artrosi, se sol·licita una radiografia. Altres causes de dolor en aquesta zona que convé tenir en compte són l’artrosi del canell, una fractura d’escafoide antiga o la tendinitis d’intersecció, que fa mal una mica més amunt, a l’avantbraç.

Tractament

El tractament inicial és conservador i en moltes persones resulta suficient:

• repòs relatiu dels gestos que desencadenen el dolor i adaptació de la manera d’aixecar el nadó o de subjectar objectes;
• fèrula que immobilitzi el polze i el canell, durant unes setmanes, sobretot en les activitats més exigents;
• medicació antiinflamatòria durant períodes curts, si està indicada;
• infiltració de corticoides dins de la beina dels tendons, que sol ser el tractament més eficaç quan la fèrula no n’hi ha prou i en molts casos resol l’episodi.

En el postpart convé revisar la manera d’agafar el nadó: aixecar-lo amb els palmells cap amunt i l’avantbraç sota el seu cos, en lloc de amb el polze separat, redueix la càrrega sobre els tendons. Els símptomes d’aquesta etapa tendeixen a millorar amb el temps, però no cal aguantar mesos amb dolor quan existeixen tractaments senzills i eficaços.

Quan és necessària la cirurgia?

Es planteja quan el dolor persisteix o reapareix malgrat la fèrula i d’una o dues infiltracions, quan limita de forma clara la feina o la cura dels fills, o quan hi ha un tabic dins del compartiment que impedeix que la infiltració arribi als dos tendons. No s’opera per un episodi aïllat que respon bé al tractament conservador.

Cirurgia de De Quervain

La cirurgia de De Quervain consisteix a obrir el sostre del primer compartiment extensor perquè els tendons tornin a lliscar sense fregament, alliberant també el tabic intern quan existeix. Es realitza a través d’una incisió petita al costat del canell, amb anestèsia local o regional i de forma ambulatòria. Durant la intervenció s’identifiquen i es protegeixen les branques sensitives del nervi radial, que passen just sota la pell de la zona, cosa que evita una de les complicacions més molestes d’aquesta cirurgia. És una tècnica habitual de la cirurgia dels tendons de la mà.

Recuperació

Després de l’operació es porta un embenat tou uns dies i es mouen els dits i el polze des del primer dia. Els punts es retiren al voltant de les dues setmanes. El dolor que va motivar la cirurgia sol desaparèixer aviat, encara que la cicatriu pot estar sensible durant algunes setmanes. La càrrega de pes es reprèn de forma progressiva a partir de la segona o tercera setmana, i la majoria de les persones recupera la seva activitat completa en poques setmanes. Durant els primers mesos pot notar-se una zona de sensibilitat alterada al voltant de la cicatriu, que habitualment es normalitza de forma espontània.

Especialista en tendinitis de De Quervain a Barcelona

La Dra. Marta Martí Puente és especialista en Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia amb dedicació a la cirurgia de la mà i el canell. En consulta a Barcelona diferencia la tendinitis de De Quervain d’altres causes de dolor al polze, pauta el tractament adequat a cada fase i realitza la cirurgia d’alliberament quan està indicada.