Compressió del nervi cubital al canal de Guyon

Què és la compressió del nervi cubital al canal de Guyon?

El canal de Guyon és un petit túnel situat a la cara palmar del canell, al costat del dit petit, limitat per dos ossos del carp, el pisiforme i el ganxut, i cobert per un lligament. Hi passen el nervi cubital i l’artèria cubital cap a la mà. Just en aquest punt el nervi es divideix en una branca sensitiva, que recull la sensibilitat del dit petit i de la meitat de l’anular, i una branca motora profunda, que mou la major part dels petits músculs de la mà.

Quan el nervi es comprimeix dins del canal apareix la síndrome del canal de Guyon o síndrome del túnel cubital del canell. És molt menys freqüent que la síndrome del túnel carpià, amb la qual comparteix veïnatge, i que la compressió del mateix nervi al colze. Segons el punt exacte de la compressió, els símptomes poden ser sensitius, motors o mixtos.

Símptomes

Formigueig a l’anular i al dit petit

El símptoma més habitual és el formigueig o adormiment del dit petit i de la meitat de l’anular, a la cara palmar. A diferència de la compressió al colze, la sensibilitat del dors de la mà es conserva, perquè la branca que la recull se separa del nervi abans del canell.

Debilitat i torpesa de la mà

L’afectació de la branca motora produeix pèrdua de força en agafar i en separar i ajuntar els dits, torpesa per als moviments fins, com cordar botons o escriure, i dificultat per subjectar un full de paper entre els dits.

Atròfia i deformitat

En compressions prolongades s’aprecia un enfonsament de la musculatura entre el polze i l’índex i a l’eminència del dit petit, i l’anular i el dit petit poden adoptar una postura en urpa. Aquests signes indiquen que el nervi fa temps que pateix.

Causes i factors de risc

A diferència del túnel carpià, al canal de Guyon sol haver-hi una causa identificable:

• un quist sinovial que neix de les articulacions del carp i ocupa el canal, la causa més freqüent;
• la pressió repetida sobre el palmell, com en ciclistes que recolzen el pes al manillar, en l’ús d’eines vibratòries o de bastons;
• una fractura del ganxo de l’os ganxut, típica de golfistes, tennistes i jugadors de beisbol, o seqüeles d’altres fractures del canell;
• una trombosi o un aneurisma de l’artèria cubital, l’anomenada síndrome del martell hipotenar, en persones que usen el palmell per colpejar;
• músculs accessoris, tumors benignes de parts toves o engruiximent del lligament;
• malalties que afavoreixen les neuropaties, com la diabetis o l’artritis reumatoide.

Diagnòstic

L’exploració identifica la distribució del formigueig, la força dels petits músculs de la mà, la presència d’atròfia i la sensibilitat a la percussió sobre el canal. És fonamental distingir la compressió al canell de la compressió al colze i d’un problema cervical, que poden donar símptomes semblants.

L’electromiograma confirma l’afectació del nervi cubital i ajuda a localitzar el nivell de la compressió. L’ecografia i la ressonància magnètica busquen la causa dins del canal, com un quist o una anomalia vascular. Si hi ha antecedent de caiguda o d’esport amb raqueta o pal, es demana una radiografia amb projecció específica o un TAC per descartar una fractura del ganxo de l’os ganxut.

Tractament

Quan la causa és la pressió externa i els símptomes són recents, el tractament conservador sol ser suficient:

• evitar el suport del palmell i adaptar el gest que ho provoca, amb guants encoixinats, canvi de posició de les mans o ajust del manillar;
• fèrula de canell en posició neutra, sobretot a la nit, durant unes setmanes;
• antiinflamatoris durant períodes curts, si estan indicats;
• control de la malaltia de base, si n’hi ha.

Un quist, una fractura o una lesió vascular no es resolen amb aquestes mesures i requereixen un tractament dirigit a la causa.

Quan és necessària la cirurgia?

Es planteja la cirurgia quan:

• existeix una causa estructural, com un quist, un fragment ossi o una lesió de l’artèria, que comprimeix el nervi;
• hi ha pèrdua de força, atròfia o postura en urpa, signes de que el nervi s’està fent malbé;
• els símptomes sensitius persisteixen malgrat el tractament conservador durant diverses setmanes;
• l’electromiograma mostra una afectació moderada o severa.

Com més temps porta comprimit el nervi, menys completa sol ser la recuperació, per la qual cosa no convé demorar la decisió quan hi ha signes motors.

Cirurgia del canal de Guyon

La intervenció consisteix a obrir el sostre del canal a través d’una incisió petita a la cara palmar del canell, alliberar el nervi i les seves dues branques al llarg de tot el seu trajecte i tractar la causa: extirpar el quist, retirar un fragment ossi o resoldre el problema vascular. Quan el nervi està molt adherit o cal reparar un vas, es recorre a tècniques de microcirurgia, amb magnificació. Es realitza de forma ambulatòria, amb anestèsia regional, i forma part de la cirurgia dels nervis perifèrics. Si coexisteix un túnel carpià, tots dos poden alliberar-se en la mateixa intervenció.

Recuperació

Els dits es mobilitzen des del primer dia i es fan cures fins a retirar els punts, al voltant de les dues setmanes. El formigueig sol millorar en les primeres setmanes. La força dels petits músculs de la mà es recupera més a poc a poc, al llarg de mesos, i pot beneficiar-se de teràpia de mà. En compressions de llarga evolució amb atròfia, la recuperació pot ser parcial, cosa que s’explica abans d’operar. La tornada a la bicicleta o a les activitats amb suport del palmell es fa de forma progressiva i amb protecció.

Especialista en canal de Guyon a Barcelona

La Dra. Marta Martí Puente és especialista en Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia amb dedicació a la cirurgia de la mà, el canell i els nervis perifèrics. En consulta a Barcelona localitza el nivell de la compressió del nervi cubital, busca la seva causa amb les proves adequades i planteja el tractament conservador o l’alliberament quirúrgic segons cada cas.