Quist sinovial de canell i mà

Què és un quist sinovial?

El quist sinovial, també anomenat gangli, és un bony benigne ple d’un líquid espès i transparent, semblant al líquid que lubrica les articulacions. Neix de la càpsula d’una articulació o de la beina d’un tendó, amb la qual es comunica a través d’un petit pedicle que funciona com una vàlvula: el líquid entra al quist, però li costa sortir.

És la tumoració de parts toves més freqüent de la mà i el canell. Les localitzacions més habituals són:

• el dors del canell, a partir de l’articulació entre l’escafoide i el semilunar, que és la més comuna;
• la cara palmar del canell, al costat del pols, a prop de l’artèria radial;
• la base dels dits, al palmell, sobre la beina del tendó flexor, l’anomenat quist de politja, que es descriu a la pàgina del dit en ressort;
• el dors de l’última articulació del dit, el quist mucoide, associat a l’artrosi dels dits.

És més freqüent en dones joves i de mitjana edat, encara que pot aparèixer a qualsevol edat.

Símptomes

Un bony que canvia de mida

El més habitual és notar una massa arrodonida, llisa i una mica tova, que pot créixer amb l’activitat i reduir-se amb el repòs, o fins i tot desaparèixer i tornar a sortir. La seva mida va des d’un pèsol fins a diversos centímetres.

Dolor o molèstia amb l’activitat

Molts quists no fan mal. D’altres produeixen una molèstia sorda al canell en recolzar el pes, fer flexions o estendre el canell al màxim, i certa sensació de debilitat en agafar. Un quist petit al dors del canell, no visible, l’anomenat gangli ocult, pot ser causa de dolor dorsal de canell sense bony aparent.

Altres símptomes

Un quist palmar proper a l’artèria radial pot bategar amb el pols. Un gangli al canal de Guyon pot comprimir el nervi cubital i produir formigueig a l’anular i al dit petit. Els quists mucoides dels dits poden deformar l’ungla o obrir-se a la pell.

Causes i factors de risc

No es coneix amb certesa per què apareixen. Es creu que una irritació de la càpsula articular o de la beina tendinosa provoca la formació del quist. Són més freqüents en persones que sotmeten el canell a càrregues repetides, com gimnastes, i poden associar-se a una lesió dels lligaments del canell o a l’artrosi en les localitzacions dorsal i digital. En la majoria dels casos, però, no hi ha cap antecedent clar.

Diagnòstic

El diagnòstic sol fer-se en l’exploració: la localització, la consistència i el fet que el bony es transil·lumini en recolzar-hi una llum són molt característics. L’ecografia confirma que es tracta d’una lesió quística, mostra la seva relació amb l’articulació o el tendó i descarta altres masses de la mà. Es demana una radiografia quan se sospita artrosi o una lesió òssia associada, i la ressonància magnètica es reserva per al gangli ocult o per als casos amb dubtes diagnòstics.

Tractament

El tractament depèn de les molèsties, no de la mida:

• Observació: si el quist no fa mal ni limita, és raonable esperar, perquè una part d’ells desapareix de forma espontània. No cal tractar un quist només perquè es vegi.
• Punció i aspiració: buidar el quist amb una agulla alleuja la tensió i es pot combinar amb una infiltració. És senzill, però la recidiva és freqüent perquè la paret del quist continua al seu lloc. No es recomana en els quists palmars al costat de l’artèria radial.
• Fèrula i adaptació de l’activitat: en períodes de dolor, reduir la càrrega sobre el canell pot disminuir la mida i les molèsties.

Colpejar el quist per rebentar-lo, un remei tradicional, no s’aconsella perquè pot lesionar els teixits veïns i el quist sol tornar a formar-se.

Quan és necessària la cirurgia?

Es planteja extirpar el quist quan:

• fa mal o limita l’activitat de forma persistent;
• ha reaparegut després de la punció;
• comprimeix un nervi o un tendó;
• la seva mida o localització molesten de forma continuada i la persona prefereix resoldre-ho.

Cirurgia del quist sinovial

La intervenció consisteix a extirpar el quist junt amb el seu pedicle i una petita porció de la càpsula articular de la qual neix. És aquest últim pas el que redueix el risc de recidiva. Pot realitzar-se de forma oberta, a través d’una incisió petita, o mitjançant artroscòpia de canell en els quists dorsals, que permet resecar la base del quist des de dins de l’articulació amb incisions mínimes i comprovar al mateix temps l’estat dels lligaments. En els quists palmars cal identificar i protegir l’artèria radial. Es fa de forma ambulatòria, amb anestèsia regional o local, dins de la cirurgia mínimament invasiva del canell.

Recuperació

Després de la cirurgia es porta un embenat uns dies i, de vegades, una fèrula curta per a més comoditat. Els dits es mouen des del primer dia i el canell de forma progressiva. Els punts es retiren al voltant de les dues setmanes. Pot haver-hi certa rigidesa o molèstia en forçar l’extensió del canell durant algunes setmanes, que es resol amb exercicis. Les activitats de càrrega es reprenen de forma gradual en les setmanes següents.

Especialista en quist sinovial a Barcelona

La Dra. Marta Martí Puente és especialista en Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia amb dedicació a la cirurgia del canell i la mà. En consulta a Barcelona confirma el diagnòstic del quist, descarta altres lesions i explica si convé observar, punxar o operar, amb tècnica oberta o artroscòpica segons la localització.