Lesions tendinoses de la mà

Què són les lesions tendinoses de la mà?

Els tendons són les cordes que transmeten la força dels músculs de l’avantbraç als dits. Els flexors discorren per la cara palmar i tanquen la mà; els extensors van pel dors i l’obren. Estan molt a prop de la pell, sobretot als dits i al palmell, per la qual cosa un tall que sembla superficial els pot seccionar. També poden trencar-se sense ferida, per una estirada brusca o pel fregament continuat contra un os o una placa.

Una lesió tendinosa suposa la pèrdua total o parcial de la capacitat de moure un dit. A diferència d’altres teixits, els extrems d’un tendó tallat se separen i no tornen a unir-se sols, de manera que la majoria de les seccions completes requereixen cirurgia. La rapidesa del diagnòstic i la qualitat de la rehabilitació posterior condicionen el resultat tant com la pròpia intervenció.

Símptomes

• Incapacitat per doblegar o estirar una articulació concreta del dit.
• Dolor i inflor al palmell o al dors després d’una ferida o un esforç.
• Postura anòmala del dit en repòs: un dit que queda més estirat que els altres suggereix lesió d’un flexor; una punta caiguda, d’un extensor.
• Adormiment al dit si el tall ha afectat també un nervi, cosa freqüent perquè els nervis digitals viatgen junt amb els tendons flexors.
• En lesions parcials, dolor en moure contra resistència i pèrdua de força, amb el risc de trencament complet en dies posteriors.

Causes i factors de risc

• Ferides per tall, amb vidre, ganivet, cúter o xapa: són la causa més freqüent de secció de flexors i extensors.
• Traumatismes tancats, com una pilota que colpeja la punta del dit o una estirada en agafar la samarreta d’un rival (avulsió del flexor profund, típica del rugbi).
• Trencament per desgast sobre un os irregular, una placa o en el context d’una artritis reumatoide.
• Mossegades i aixafaments, que a més contaminen la ferida.

Diagnòstic

El diagnòstic és sobretot clínic: s’explora cada tendó per separat, demanant moviments concrets de cada articulació contra resistència, i es comproven la sensibilitat i el reg dels dits. Davant d’una ferida, l’explorador té en compte la posició de la mà en el moment del tall, perquè l’extrem del tendó pot haver-se desplaçat lluny de la ferida.

L’ecografia ajuda a localitzar els extrems del tendó i a diferenciar un trencament parcial d’un complet. La radiografia se sol·licita quan se sospita un arrencament ossi, com en alguns dits en martell, o un cos estrany a la ferida.

Tractament

Algunes lesions es tracten sense cirurgia, sobretot les dels extensors a la punta del dit:

Dit en martell

El dit en martell o mallet finger és la desinserció del tendó extensor a l’última falange, gairebé sempre per un cop a la punta del dit que la força a doblegar-se. La punta queda caiguda i no es pot estirar de forma activa. Si no hi ha fractura, o aquesta és petita i l’articulació no s’ha desplaçat, es tracta amb una fèrula que manté la falange recta de forma continuada durant unes sis a vuit setmanes. La cirurgia es reserva per a fractures grans amb luxació o per a casos que no responen a la fèrula.

Els trencaments parcials de menys de la meitat del gruix del tendó poden tractar-se amb protecció i mobilització controlada, sempre sota seguiment.

Quan és necessària la cirurgia?

La cirurgia és necessària en:

• secció completa d’un tendó flexor o extensor;
• trencaments parcials extensos o amb bloqueig del lliscament;
• avulsió del flexor profund o de l’extensor amb un fragment ossi desplaçat;
• trencaments per desgast, com el de l’extensor llarg del polze;
• tendons ja reparats que s’han enganxat als teixits veïns i limiten el moviment (en aquest cas la intervenció és una tenòlisi).

El més idoni és reparar els tendons tallats en els primers dies, quan els extrems encara es poden apropar sense tensió.

Cirurgia de les lesions tendinoses

La cirurgia de tendons consisteix a localitzar els dos extrems, de vegades a través d’incisions addicionals, i suturar-los amb tècniques específiques que suporten la mobilització precoç. Al palmell i als dits, els flexors discorren per un sistema de politges molt ajustat, per la qual cosa la reparació requereix precisió i, sovint, instrumental de microcirurgia, especialment si cal reparar també els nervis o vasos digitals seccionats en la mateixa ferida.

Trencament de l’extensor llarg del polze després d’una fractura de radi

L’extensor llarg del polze és el tendó que aixeca el polze per sobre del pla de la mà i estira l’última falange. Passa per un canal estret del dors del radi, i setmanes després d’una fractura de radi distal, fins i tot de les no desplaçades tractades amb guix, pot trencar-se pel fregament amb l’os irregular o per la pèrdua de reg en aquesta zona. La persona nota de sobte que no pot estendre la interfalàngica del polze ni enlairar-lo de la taula. Com els extrems del tendó estan esfilagarsats, no se sutura directament: es realitza una transferència tendinosa, habitualment de l’extensor propi de l’índex, que assumeix la funció del tendó trencat amb bon resultat funcional.

Recuperació

Després de la reparació d’un tendó, la mà es protegeix amb una fèrula que evita tensar la sutura, i en pocs dies comença la mobilització precoç controlada dirigida per rehabilitació de mà. Aquest programa és el que impedeix que el tendó s’enganxi als teixits veïns i recupera el lliscament. La sutura assoleix una resistència suficient per a l’activitat diària cap a les sis a vuit setmanes, i la força completa es recupera de forma progressiva al llarg de diversos mesos.

Les complicacions possibles, que s’expliquen abans d’operar, són les adherències amb pèrdua de mobilitat, el trencament de la sutura si es força el dit abans d’hora i la rigidesa de les articulacions. En lesions associades del nervi digital, la recuperació de la sensibilitat segueix el seu propi ritme, més lent que el del tendó.

Especialista en lesions tendinoses de la mà a Barcelona

La Dra. Marta Martí Puente és especialista en Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia amb dedicació a la cirurgia de la mà i a la microcirurgia. En consulta a Barcelona valora cada lesió tendinosa de forma individual, des del dit en martell que només necessita una fèrula fins a la reparació de flexors o la transferència tendinosa, i coordina la rehabilitació fins a recuperar la funció de la mà.