Lesions nervioses de la mà i el canell

Què són les lesions nervioses de la mà i el canell?

Tres nervis principals arriben a la mà: el medià, el cubital i el radial. Es ramifiquen en nervis més fins, els nervis digitals, que recorren els costats de cada dit just sota la pell. Transporten la sensibilitat des de la pell fins al cervell i les ordres de moviment fins als músculs petits de la mà. Quan un d’ells es talla, s’aixafa, s’estira o es comprimeix de forma mantinguda, deixa de transmetre i apareixen adormiment, debilitat o dolor.

Una lesió nerviosa pot ser una secció neta per una ferida, una lesió parcial per aixafament o tracció, un neuroma a l’extrem d’un nervi tallat o una compressió crònica com la síndrome del túnel carpià. El seu tractament és el camp de la cirurgia dels nervis perifèrics i requereix sovint tècniques de microcirurgia.

Símptomes

• Pèrdua de sensibilitat en una zona concreta de la mà o d’un dit, que correspon al territori del nervi afectat: el medià s’ocupa del polze, l’índex, el mig i la meitat de l’anular; el cubital, del dit petit i l’altra meitat de l’anular; els digitals, d’un costat de cada dit.
• Formigueig o sensació de descàrrega elèctrica.
• Debilitat o torpesa per separar els dits, pinçar o subjectar objectes petits.
• Dolor a la cicatriu o en un punt molt localitzat, que es dispara en fregar-lo: és típic del neuroma.
• Pell seca o canvis de temperatura a la zona sense sensibilitat.
• En lesions antigues, atròfia de la musculatura de la base del polze o entre els dits.

Causes i factors de risc

• Ferides per tall amb vidre, ganivet o eines, sobretot al canell, el palmell i els dits, on els nervis estan molt superficials. Sovint se seccionen a la vegada tendons i vasos.
• Fractures i luxacions que estiren o contusionen el nervi.
• Aixafaments i accidents laborals o de trànsit.
• Compressions per fèrules, postures mantingudes, quists o el mateix túnel anatòmic, com en el túnel carpià o el canal de Guyon.
• Lesions durant altres intervencions o injeccions, poc freqüents però possibles.

Diagnòstic

L’exploració clínica en la fase aguda és decisiva: es comprova la sensibilitat de cada zona de la mà i la força de cada grup muscular, i es compara amb el costat sa. Un adormiment a la meitat d’un dit després d’una ferida es considera una secció del nervi digital mentre no es demostri el contrari, i justifica explorar la ferida al quiròfan.

En lesions tancades o d’evolució més llarga s’utilitzen l’electromiograma, que mesura la conducció del nervi i l’activitat dels músculs, i l’ecografia o la ressonància, que localitzen el nivell de la lesió, un neuroma o una causa de compressió. Com la regeneració és lenta, de vegades cal repetir les proves a les setmanes per saber si el nervi es recupera per si mateix.

Tractament

No totes les lesions nervioses s’operen. Les contusions i estiraments en els quals el nervi conserva la seva continuïtat solen recuperar-se sols, i es tracten amb protecció, control del dolor i seguiment clínic. Les compressions lleus responen a fèrules, canvis d’activitat i infiltracions.

Mentre el nervi es recupera, la rehabilitació manté les articulacions mòbils, protegeix la pell insensible de cremades i ferides i, més endavant, reeduca la sensibilitat perquè el cervell interpreti de nou els senyals.

Quan és necessària la cirurgia?

La cirurgia està indicada quan:

• existeix una secció del nervi, oberta o demostrada per les proves;
• una lesió tancada no mostra signes de recuperació en els terminis esperats;
• hi ha un neuroma dolorós que limita l’ús de la mà;
• una compressió produeix pèrdua de sensibilitat o de força i no respon al tractament conservador.

En les seccions netes, la reparació en els primers dies ofereix les millors condicions, perquè els extrems encara no s’han retret ni cicatritzat.

Cirurgia de les lesions nervioses

La reparació es realitza amb microcirurgia, sota microscopi i amb sutures més fines que un cabell, per alinear els fascicles dels dos extrems amb la màxima precisió. Segons la situació:

• Quan els extrems es poden apropar sense tensió, es fa una sutura directa del nervi.
• Quan hi ha un defecte entre els extrems, per pèrdua de teixit o per una lesió antiga, s’interposa un empelt de nervi, pres habitualment de la cama o de l’avantbraç, o en defectes curts un tub guia que dirigeix el creixement.
• En el neuroma, es reseca l’engruiximent i es recol·loca l’extrem del nervi en un múscul o en un nervi veí perquè deixi de ser dolorós.
• En les compressions, s’allibera el túnel que empresona el nervi.

Aquestes tècniques formen part de la microcirurgia de la mà i es realitzen amb anestèsia regional o general, segons l’extensió de la lesió.

Recuperació

La recuperació d’un nervi reparat és lenta. Les fibres tornen a créixer des del punt de sutura cap a la pell o el múscul a un ritme aproximat d’un mil·límetre al dia, el que significa que una lesió al canell pot trigar molts mesos a arribar a la punta dels dits. La sensibilitat sol recuperar-se abans que la força fina dels músculs de la mà, i totes dues continuen millorant durant un o dos anys.

El resultat depèn de l’edat, del nervi afectat, del nivell de la lesió i del temps transcorregut fins a la reparació. En persones joves i en lesions distals, com les dels nervis digitals, la recuperació sol ser bona; en lesions altes o antigues pot ser parcial, cosa que s’explica abans d’operar. Durant tot el procés, la reeducació sensitiva i la protecció de la pell formen part del tractament.

Especialista en lesions nervioses a Barcelona

La Dra. Marta Martí Puente és especialista en Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia amb dedicació a la cirurgia de la mà, el canell i la microcirurgia dels nervis perifèrics. En consulta a Barcelona valora cada lesió nerviosa de forma individual, des del seguiment d’una contusió fins a la sutura o l’empelt microquirúrgic, i acompanya la llarga recuperació del nervi fins a la millor funció possible.