Lesió del fibrocartílag triangular (TFCC)

Què és la lesió del fibrocartílag triangular?

El complex del fibrocartílag triangular, conegut per les seves sigles en anglès TFCC, és una estructura de cartílag i lligaments situada al costat cubital del canell, és a dir, al costat del dit petit. S’estén entre la vora del radi i el cap del cúbit i compleix dues funcions: esmorteeix les càrregues que passen del carp al cúbit i manté estable l’articulació radiocubital distal, la que permet girar l’avantbraç.

Quan el TFCC es trenca o es desgasta, apareix dolor al costat cubital del canell i, en alguns casos, sensació d’inestabilitat en girar la mà. És una de les causes més freqüents de dolor cubital de canell i sovint es diagnostica tard, perquè les radiografies són normals.

Símptomes

• Dolor al costat cubital del canell, al buit entre el cúbit i el carp, que augmenta en girar l’avantbraç, en recolzar la mà per aixecar-se o en cargolar un drap.
• Espetecs o cruixits en rotar el canell.
• Pèrdua de força d’agafada per dolor.
• En trencaments perifèrics, sensació de que el cap del cúbit “surt” o es mou més del normal: és la inestabilitat radiocubital distal.
• Inflor discreta a la zona cubital.

Causes i factors de risc

Es distingeixen dos tipus de lesió:

• Traumàtiques: per una caiguda sobre la mà amb el canell en extensió i rotació, per un gir brusc amb càrrega, per exemple amb un trepant que es bloqueja, o per una tracció forçada. Sovint acompanyen una fractura de radi distal.
• Degeneratives: per desgast progressiu, més comú a partir de la mitjana edat i en persones el cúbit de les quals és una mica més llarg que el radi, el que sobrecarrega el fibrocartílag amb cada recolzament. És el que es denomina síndrome d’impactació cubital.

Esports amb rotació repetida de l’avantbraç i càrrega sobre el canell, com el tennis, el golf, la gimnàstica o el rem, afavoreixen tots dos tipus.

Diagnòstic

L’exploració clínica és fonamental. El dolor a la pressió a la fovea cubital, les maniobres de rotació amb càrrega i la valoració de l’estabilitat de l’articulació radiocubital distal, comparada amb el canell sa, orienten molt el diagnòstic.

Les radiografies serveixen per descartar fractures i per mesurar la longitud relativa del cúbit respecte al radi. La ressonància magnètica, i amb més precisió l’artroressonància amb contrast intraarticular, mostra la majoria dels trencaments. Tot i així, la prova més fiable és l’artroscòpia de canell, que permet veure directament el fibrocartílag, comprovar la seva tensió i tractar-lo en el mateix acte.

Tractament

En lesions recents sense inestabilitat i en lesions degeneratives, el tractament inicial és conservador:

• fèrula de canell o d’avantbraç que limiti la rotació durant unes setmanes;
• adaptació de les activitats que provoquen dolor;
• antiinflamatoris durant períodes curts, si estan indicats;
• infiltració de corticoides a l’articulació en casos seleccionats;
• rehabilitació centrada en l’estabilitat i la força del canell.

Una part important de les persones millora amb aquestes mesures en dos o tres mesos.

Quan és necessària la cirurgia?

La cirurgia es planteja quan:

• el dolor persisteix després de diversos mesos de tractament conservador correcte;
• hi ha inestabilitat de l’articulació radiocubital distal;
• la lesió és traumàtica, perifèrica i recent en una persona activa, en la qual la reparació ofereix més possibilitats de restaurar l’estabilitat;
• existeix una impactació cubital amb cúbit llarg que no respon al tractament.

Cirurgia de la lesió del TFCC

Gairebé sempre es realitza per artroscòpia, mitjançant dues o tres incisions de pocs mil·límetres, com a part de la cirurgia mínimament invasiva del canell. La tècnica depèn de la zona afectada:

• Els trencaments de la zona central, que gairebé no té reg sanguini, no cicatritzen encara que se suturin. En ells es realitza un desbridament: es regularitza la vora trencada perquè deixi d’enganxar-se i de produir dolor.
• Els trencaments de la zona perifèrica, al costat de la inserció al cúbit, sí que tenen reg i poden reparar-se amb sutures que tornen a fixar el fibrocartílag a l’os o a la càpsula. Aquesta reparació és la que restaura l’estabilitat radiocubital.
• En la impactació cubital amb cúbit llarg es pot escurçar el cúbit uns mil·límetres mitjançant una osteotomia fixada amb placa, per descarregar el fibrocartílag.

Recuperació

Després d’un desbridament artroscòpic, el canell es protegeix pocs dies i la mobilitat es recupera en unes setmanes. Després d’una reparació, s’immobilitza l’avantbraç durant unes quatre a sis setmanes per protegir la sutura, seguides de rehabilitació per recuperar la rotació i la força. La tornada a l’esport amb càrrega sobre el canell sol demorar-se diversos mesos. Quan la lesió és degenerativa o porta molt temps d’evolució, l’objectiu realista és reduir el dolor, i s’explica abans d’operar quin grau de millora cal esperar.

Especialista en lesió del TFCC a Barcelona

La Dra. Marta Martí Puente és especialista en Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia amb dedicació a la cirurgia de canell i a l’artroscòpia. En consulta a Barcelona estudia cada cas de dolor cubital de canell de forma individual, des del tractament conservador fins al desbridament o la reparació artroscòpica del fibrocartílag triangular, i acompanya la recuperació fins a la tornada a l’activitat.