Fractura de radi distal

Què és la fractura de radi distal?

La fractura de radi distal és el trencament de l’extrem del radi, l’os de l’avantbraç que forma la major part de l’articulació del canell. És la fractura de canell més freqüent i una de les més habituals del cos. El mecanisme típic és una caiguda sobre la mà estesa: el pes del cos es transmet al canell i el radi cedeix prop de l’articulació.

Quan el fragment distal es desplaça cap al dors, el canell adopta una forma característica en “dors de forquilla”. Aquesta variant es coneix com a fractura de Colles i és la més comuna, sobretot en persones grans amb ossos fràgils. Existeixen altres formes, segons la direcció del desplaçament i si la línia de fractura entra a l’articulació, i aquesta distinció és la que orienta el tractament.

Símptomes

• Dolor intens i immediat al canell després de la caiguda, que augmenta en intentar moure’l.
• Inflor i hematoma en les hores següents.
• Deformitat visible quan la fractura està desplaçada.
• Dificultat per girar l’avantbraç o recolzar la mà.
• En alguns casos, formigueig als dits per la pressió de la inflamació sobre el nervi medià.

No totes les fractures deformen el canell. Una fractura sense desplaçament pot confondre’s amb un esquinç, per la qual cosa un dolor important després d’una caiguda mereix una radiografia.

Causes i factors de risc

La causa directa és gairebé sempre un traumatisme. En persones joves sol tractar-se d’una caiguda amb energia, per exemple en bicicleta, patinant o practicant esport. En persones grans n’hi ha prou amb una caiguda des de la pròpia alçada, perquè l’osteoporosi debilita l’os.

Per això, una fractura de radi distal a partir dels 50 anys es considera sovint una fractura per fragilitat. En aquests casos convé valorar la salut òssia, perquè pot ser el primer avís d’una osteoporosi no diagnosticada.

Diagnòstic

La radiografia en dues projeccions confirma la fractura i mostra el desplaçament, la inclinació del fragment i si la línia arriba a la superfície articular. En fractures complexes o articulars se sol·licita un TAC, que permet planificar la cirurgia amb més precisió.

Sovint, la fractura de radi distal s’acompanya d’altres lesions que cal buscar de forma activa: fractura de l’estiloide cubital, lesió del fibrocartílag triangular o trencament del lligament escafolunar. Aquestes lesions associades expliquen part dels dolors que persisteixen un cop consolidat l’os.

Tractament

L’objectiu és que el radi consolidi amb una alineació correcta i que el canell recuperi la seva mobilitat. En les fractures sense desplaçament, o quan la fractura queda ben alineada després d’una reducció tancada sota anestèsia, el tractament és una fèrula o un guix durant unes cinc o sis setmanes.

Durant aquest període es fan radiografies de control, perquè algunes fractures que semblaven estables es desplacen en les primeres setmanes. Des del primer dia es recomana moure els dits, el colze i l’espatlla per evitar rigidesa i inflor.

Quan és necessària la cirurgia?

La cirurgia es planteja quan:

• la fractura està desplaçada i no s’aconsegueix una reducció acceptable;
• la fractura és inestable i torna a desplaçar-se dins del guix;
• la línia de fractura afecta l’articulació i deixa un esglaó al cartílag;
• hi ha diversos fragments o una fractura oberta;
• existeixen lesions associades que també requereixen reparació.

L’edat, l’activitat i les necessitats de cada persona pesen en la decisió. En una persona jove i activa se sol buscar una reconstrucció anatòmica de l’articulació; en una persona gran amb poques demandes, un tractament conservador amb una alineació acceptable pot oferir un bon resultat funcional.

Cirurgia de la fractura de radi distal

La tècnica més utilitzada avui és la reducció oberta i fixació amb placa volar: a través d’una incisió a la cara anterior del canell es recol·loquen els fragments i es fixen amb una placa i cargols d’angle estable. Aquesta fixació és prou sòlida per començar a moure el canell de forma precoç, sense esperar setmanes de guix. En fractures concretes s’utilitzen agulles percutànies o un fixador extern.

En fractures articulars, l’artroscòpia de canell permet comprovar directament que la superfície articular queda ben alineada i diagnosticar i tractar en el mateix acte les lesions ligamentoses o del fibrocartílag triangular. Aquesta tècnica s’emmarca dins de la cirurgia de fractures de mà i canell i de la cirurgia de canell.

Recuperació

Després de la cirurgia amb placa es col·loca una fèrula de protecció durant uns dies o poques setmanes, i la mobilització del canell s’inicia aviat segons l’estabilitat aconseguida. La consolidació de l’os triga al voltant de sis setmanes, però la recuperació de la força i de la mobilitat completa és més lenta i pot allargar-se diversos mesos. Algunes persones noten millores fins a un any després de la fractura.

La rigidesa és la seqüela més habitual, i la rehabilitació és una part central del tractament, tant si s’ha operat com si no. Altres complicacions possibles, que s’expliquen abans de decidir el tractament, són la síndrome del túnel carpià, la irritació o trencament de tendons, la consolidació en mala posició i, amb menor freqüència, la síndrome de dolor regional complex.

Especialista en fractura de radi distal a Barcelona

La Dra. Marta Martí Puente és especialista en Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia amb dedicació a la cirurgia de la mà i el canell. En consulta a Barcelona valora cada fractura de radi distal de forma individual, des del tractament amb guix fins a la fixació amb placa o la cirurgia assistida per artroscòpia, i acompanya la recuperació fins a la tornada a l’activitat habitual.