Artrosi de canell

Què és l’artrosi de canell?

L’artrosi de canell és el desgast del cartílag que recobreix les superfícies articulars entre el radi i els ossos del carp, o entre els mateixos ossos del carp. Sense cartílag, els ossos es freguen entre si, es formen osteòfits i l’articulació es torna dolorosa i rígida.

A diferència de l’artrosi del maluc o el genoll, la del canell rares vegades apareix pel simple pas dels anys. En la majoria dels casos és posttraumàtica: la conseqüència, sovint dècades després, d’una lesió que va alterar la mecànica del carp. Per això pot afectar persones relativament joves i actives, i per això el seu tractament és diferent al d’altres articulacions.

Símptomes

• Dolor al canell, al principi amb l’activitat i després també en repòs.
• Rigidesa, sobretot al matí, amb pèrdua progressiva de la flexió i l’extensió.
• Inflor al dors del canell en els períodes de brot.
• Pèrdua de força d’agafada, amb dificultat per obrir pots, carregar bosses o recolzar la mà.
• Cruixits i sensació de bloqueig amb determinats moviments.

Els símptomes evolucionen al llarg d’anys, amb temporades millors i pitjors, i no sempre guarden relació amb el grau de desgast que es veu a la radiografia.

Causes i factors de risc

Les causes més freqüents són:

• Trencament antic del lligament escafolunar, que desalinea l’escafoide i desgasta l’articulació seguint un patró escalonat conegut com a canell SLAC (col·lapse avançat escafolunar). Està descrita a la pàgina de lesions ligamentàries de canell.
• Pseudoartrosi d’escafoide, una fractura d’escafoide que mai va consolidar i produeix un patró semblant, el canell SNAC.
• Fractures de radi distal que van consolidar amb un esglaó a l’articulació o en mala posició.
• Malaltia de Kienböck, la necrosi de l’os semilunar.
• Malalties inflamatòries com l’artritis reumatoide o el dipòsit de cristalls.

En una minoria de casos no s’identifica una causa prèvia.

Diagnòstic

Les radiografies són la prova bàsica: mostren l’estretament de l’espai articular, els osteòfits, l’alineació dels ossos del carp i les seqüeles de lesions antigues. Permeten classificar l’estadi de l’artrosi, que és el que orienta la tria del tractament. El TAC detalla l’estat de cada articulació del carp, i la ressonància aporta informació sobre el cartílag, la vitalitat òssia i els lligaments. En casos de dubte, l’artroscòpia de canell permet veure directament el cartílag i decidir la tècnica més adequada.

Tractament

El tractament inicial és conservador i busca reduir el dolor i mantenir la funció:

• fèrula de canell en les activitats que fan mal i durant els brots;
• adaptació de les tasques, amb ajudes per evitar càrregues en extensió del canell;
• analgèsics o antiinflamatoris en períodes curts, si estan indicats;
• infiltració de corticoides a l’articulació, amb alleujament de durada variable;
• exercicis per mantenir la mobilitat i la força sense sobrecarregar l’articulació.

Moltes persones convivien amb l’artrosi de canell durant anys amb aquestes mesures i sense necessitat de cirurgia.

Quan és necessària la cirurgia?

La cirurgia es planteja quan el dolor limita la vida diària o la feina malgrat el tractament conservador, o quan la deformitat i la rigidesa progressen. No existeix una única operació per a l’artrosi de canell: la tria depèn del patró de desgast, de les articulacions que encara conserven cartílag, de l’edat, de l’activitat i de les prioritats de cada persona, sobretot de l’equilibri entre conservar mobilitat i eliminar el dolor.

Cirurgia de l’artrosi de canell

Les tècniques s’ordenen de menor a major sacrifici de mobilitat:

• Denervació del canell: se seccionen les petites branques nervioses que transmeten el dolor de l’articulació, sense tocar l’os. Conserva la mobilitat i no tanca la porta a altres cirurgies, encara que l’alleujament pot ser parcial o temporal. Pot realitzar-se amb incisions petites dins de la cirurgia mínimament invasiva.
• Carpectomia de la filera proximal: s’extrauen l’escafoide, el semilunar i el piramidal, i l’os gran passa a articular-se amb el radi. Manté un arc de moviment útil i s’indica quan el cartílag de l’os gran i de la fossa del semilunar està conservat.
• Artrodesi parcial: s’extirpa l’escafoide i es fusionen entre si els quatre ossos restants del carp (artrodesi de quatre cantonades), o es fusionen només dos ossos. Elimina el dolor de les articulacions desgastades conservant el moviment entre el radi i el semilunar.
• Artrodesi total: es fusiona el canell amb una placa. És l’opció més segura per eliminar el dolor i recuperar força en artrosis avançades i en persones amb feines de càrrega, a canvi de perdre la flexoextensió del canell.
• Pròtesi de canell: substitueix l’articulació conservant mobilitat. La seva indicació és limitada a persones amb poques demandes físiques, perquè la seva durabilitat és menor que la d’altres pròtesis, i es valora amb prudència.

Quan l’artrosi és conseqüència d’una fractura mal consolidada, corregir l’alineació del radi amb una osteotomia, dins de la cirurgia de fractures de mà i canell, pot frenar el desgast en fases inicials.

Recuperació

Depèn molt de la tècnica. Després d’una denervació, la recuperació és ràpida i es mou el canell en pocs dies. Després d’una carpectomia o una artrodesi parcial, el canell s’immobilitza diverses setmanes mentre cicatritzen els teixits o consolida la fusió, i després la rehabilitació recupera el moviment disponible i la força; el resultat final tarda diversos mesos. Després d’una artrodesi total, la consolidació triga entre dos i tres mesos, i la majoria de les persones s’adapta bé a un canell fix i sense dolor, amb el gir de l’avantbraç i la mobilitat dels dits conservats. Les expectatives realistes de cada opció s’expliquen amb detall abans de decidir.

Especialista en artrosi de canell a Barcelona

La Dra. Marta Martí Puente és especialista en Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia amb dedicació a la cirurgia de canell i de la mà. En consulta a Barcelona valora cada cas d’artrosi de canell de forma individual, des de les mesures conservadores fins a la denervació, la carpectomia o l’artrodesi quan estan indicades, i acompanya la recuperació fins a la tornada a l’activitat habitual.