Quant tarda a recuperar-se una fractura de canell?

Com a orientació general, l’os d’una fractura de canell sol tardar entre sis i vuit setmanes a consolidar en una persona adulta, però recuperar la mobilitat i la força porta més temps: és freqüent necessitar entre tres i sis mesos per tornar a les activitats habituals sense limitacions, i la millora pot continuar fins a un any. Aquests terminis varien molt segons el tipus de fractura, el tractament, l’edat i la constància amb els exercicis, així que convé prendre’ls com a referència i no com a promesa.

El que segueix és informació general. Els terminis del teu cas concret només els poden estimar qui et segueix, amb les radiografies al davant.

Què es trenca quan “es trenca el canell”

La majoria de les fractures de canell són fractures del radi distal, l’extrem de l’os de l’avantbraç que forma l’articulació, gairebé sempre després d’una caiguda sobre la mà. La segona en freqüència és la fractura de l’escafoide, un dels ossos petits del carp, que té els seus propis terminis i particularitats. Parlarem sobretot de la fractura de radi distal, però dedicarem un apartat a l’escafoide.

Fase 1: la immobilització

Sense cirurgia

Quan la fractura està ben alineada o es pot col·locar bé amb una manipulació, es tracta amb guix o fèrula. En una persona adulta, la immobilització sol durar entre quatre i sis setmanes, amb controls radiològics per comprovar que els fragments no es mouen. Durant aquest temps és important moure els dits, el colze i l’espatlla perquè no s’enrigideixin, i mantenir la mà elevada els primers dies per reduir la inflor.

Amb cirurgia

Quan la fractura està desplaçada, és inestable o afecta la superfície articular, es fixa mitjançant cirurgia de fractures de mà i canell, habitualment amb una placa i cargols. L’avantatge principal és que la fixació és estable des del primer dia, el que permet escurçar la immobilització rígida a una o dues setmanes i començar abans els exercicis de mobilitat. Això no significa que l’os consolidi més ràpid: continua necessitant les seves setmanes, però el canell arriba al final d’aquest període menys rígid.

Fase 2: recuperar la mobilitat

En retirar el guix o la fèrula, és normal trobar el canell rígid, dèbil i una mica inflat, amb la pell seca i certa sensació d’inseguretat. És una fase que sorprèn moltes persones, que esperaven una mà “com abans” en treure l’embenat de guix.

En les següents quatre a vuit setmanes, els exercicis de flexió, extensió i gir de l’avantbraç, amb o sense fisioteràpia segons el cas, recuperen la major part de l’arc de moviment. Les activitats lleugeres (vestir-se, cuinar, escriure, conduir trajectes curts) es reprenen progressivament durant aquesta fase, en general quan l’os ha consolidat i el dolor ho permet.

Fase 3: recuperar la força

La força d’agafada és l’última a tornar. Sol necessitar entre tres i sis mesos de treball progressiu, i en persones grans o en fractures complexes pot tardar més. Activitats de càrrega (aixecar pes, esports d’impacte, recolzar la mà amb tot el pes del cos) es reprenen quan la consolidació és completa a la radiografia i el canell té força i mobilitat suficients, cosa que es decideix a les revisions.

És habitual que quedi alguna molèstia amb els canvis de temps o al final d’un dia d’esforç durant el primer any. No sol ser un problema si la funció és bona.

El cas particular de l’escafoide

La fractura d’escafoide té un reg sanguini delicat i consolida més a poc a poc. Quan es tracta amb guix, la immobilització sol ser de sis a vuit setmanes i pot prolongar-se si el control radiològic o el TAC mostren que la consolidació no és completa. Amb fixació quirúrgica mitjançant cargol, la immobilització s’escurça, però l’os continua necessitant el seu temps. Aquí és especialment important seguir els controls, perquè una fractura d’escafoide que no consolida pot donar problemes anys després.

Què pot allargar la recuperació

Alguns factors fan que els terminis s’estirin:

• Fractures complexes o amb diversos fragments, sobretot si afecten l’articulació.
• Edat avançada i osteoporosi, que alenteixen la consolidació.
• Tabac i diabetis mal controlada.
• Rigidesa per no moure els dits i l’espatlla durant la immobilització.
• Lesions associades dels lligaments del canell o del fibrocartílag triangular, que de vegades expliquen un dolor que persisteix quan l’os ja està curat.
• Complicacions com la irritació dels tendons per la placa o una síndrome del túnel carpià que apareix després de la fractura, amb formigueig als dits, i que en ocasions requereix tractament propi.
• La síndrome de dolor regional complex, poc freqüent, que cursa amb dolor desproporcionat, inflor i canvis de color de la pell i necessita un abordatge específic i precoç.

Què pots fer perquè vagi millor

Moure el que no està immobilitzat des del primer dia, mantenir la mà elevada al principi, fer els exercicis que t’indiquin amb constància, no fumar i acudir a les revisions són les mesures que més influeixen. No convé forçar el canell abans de temps ni, a l’extrem contrari, deixar d’usar-lo per por un cop s’ha retirat el guix.

Quan cal consultar?

A més de les revisions programades, convé consultar si el dolor augmenta en lloc de disminuir, si apareixen formigueigs als dits, si notes que els dits s’inflen, canvien de color o es posen molt rígids, o si als tres o quatre mesos de la fractura el canell continua molt limitat. També si tens una fractura antiga que “no va quedar bé” i et dona dolor o deformitat.

Pots ampliar la informació a les pàgines sobre la fractura de radi distal i la fractura d’escafoide. Si vols una valoració amb la Dra. Marta Martí Puente a la seva consulta de Barcelona, pots escriure des de la pàgina de contacte.