Què és una lesió del TFCC?

El TFCC, sigles en anglès de triangular fibrocartilage complex o complex del fibrocartílag triangular, és un conjunt de lligaments i un disc de cartílag situat al costat del dit petit del canell, entre l’extrem del cúbit i els ossos del carp. Una lesió del TFCC és una ruptura o un desgast d’aquesta estructura, i es manifesta sobretot com dolor a la vora cubital del canell en girar l’avantbraç, recolzar la mà o carregar pes. És una de les causes més freqüents de dolor de canell “al costat del dit petit” que no millora amb el temps.

A continuació expliquem què fa aquesta estructura, com es lesiona i com es diagnostica i tracta, sempre com a informació general.

Què és i per a què serveix

El fibrocartílag triangular compleix dues funcions principals:

• Esmorteir la càrrega que passa des de la mà cap al cúbit. Quan recolzes la mà en una taula o fas una flexió de braços, part de la força travessa aquesta estructura.
• Estabilitzar l’articulació radiocubital distal, la que permet que l’avantbraç giri per posar el palmell cap amunt o cap avall. Els seus lligaments mantenen el cúbit i el radi units durant aquest gir.

Per això, quan el TFCC es lesiona, els símptomes apareixen precisament en girar l’avantbraç, en recolzar-se i en fer força amb el canell desviat cap al dit petit.

Com es lesiona

Hi ha dos grans tipus de lesió del fibrocartílag triangular:

Lesions traumàtiques

Són les que es produeixen després d’una caiguda sobre la mà estesa, un gir brusc de l’avantbraç (per exemple, amb un trepant que es bloqueja o una raqueta) o una tracció forta. Sovint acompanyen una fractura de radi distal, i de vegades són el motiu pel qual un canell continua fent mal al costat cubital quan la fractura ja ha consolidat.

Lesions degeneratives

Apareixen per un desgast progressiu, sense un traumatisme concret. El factor més habitual és que el cúbit sigui una mica més llarg que el radi, el que fa que el disc quedi comprimit amb cada moviment. Amb el temps s’aprima i pot perforar-se. Són més freqüents a partir de la mitjana edat i en persones que fan gestos repetits de gir i càrrega.

Símptomes

Els símptomes més habituals són:

• dolor a la vora del canell, al costat del dit petit, just per sota de l’extrem del cúbit;
• dolor en girar la mà, per exemple en obrir una porta amb el pom, girar una clau o usar un tornavís;
• molèstia en recolzar la mà per aixecar-se d’una cadira o fer exercicis a terra;
• cruixits o sensació de “clic” amb el moviment;
• pèrdua de força d’agafada;
• en alguns casos, sensació de que el cúbit està “solt” o que el canell no és estable.

El dolor pot ser poc intens al principi i portar a pensar en un esquinç sense importància. Quan a les setmanes continua allà i apareix amb els mateixos gestos, cal sospitar el TFCC.

Com es diagnostica

L’exploració és la primera eina: es localitza el punt de dolor, es comprova l’estabilitat de l’articulació radiocubital distal i es fan maniobres que reprodueixen els símptomes carregant el canell cap al costat cubital. Aquestes maniobres ajuden també a distingir una lesió del TFCC d’altres lesions dels lligaments del canell o d’una tendinitis dels tendons cubitals, que donen dolor en una zona molt propera.

Una radiografia permet mesurar la longitud relativa del cúbit i descartar fractures o artrosi. La ressonància magnètica, de vegades amb contrast intraarticular, és la prova d’imatge més útil per veure el fibrocartílag, encara que té limitacions: no totes les ruptures es detecten i algunes imatges dubtoses no es corresponen amb lesions que donin símptomes. Per això, quan persisteixen els dubtes o es planteja tractament, l’artroscòpia de canell continua sent la referència: permet veure el TFCC directament i valorar-ne la tensió i la inserció.

Tractament

En moltes lesions, sobretot si són recents i no hi ha inestabilitat, es comença amb tractament conservador: una fèrula o guix que limiti el gir de l’avantbraç durant diverses setmanes, repòs relatiu, antiinflamatoris si estan indicats i, després, exercicis progressius. Algunes lesions es calmen així i no necessiten més.

Quan el dolor persisteix, hi ha inestabilitat o la lesió és d’un tipus que no cicatritza per si sola, es planteja la cirurgia artroscòpica. A través de dues o tres incisions mil·limètriques s’introdueix una càmera i es poden fer, segons el cas, tres coses: regularitzar la zona trencada si és una lesió central, reinserir o suturar el fibrocartílag si s’ha desprès del seu ancoratge i, en lesions degeneratives amb un cúbit llarg, escurçar el cúbit per descarregar la zona. Aquesta última opció es realitza mitjançant una cirurgia oberta que es combina, si cal, amb l’artroscòpia.

La recuperació depèn del tipus d’intervenció: després d’una regularització sol ser més ràpida, mentre que després d’una reinserció o un escurçament es necessita una immobilització de diverses setmanes i una rehabilitació posterior. Els terminis concrets s’expliquen abans d’operar i s’ajusten a cada persona.

Quan cal consultar?

Si tens dolor a la vora cubital del canell des de fa més d’unes setmanes, sobretot si apareix en girar l’avantbraç o en recolzar la mà, si notes cruixits o pèrdua de força, o si després d’una fractura de canell continua fent mal el costat del dit petit, convé una valoració específica. Una lesió del TFCC diagnosticada a temps té més opcions de tractament senzill.

Trobaràs informació més detallada a la pàgina sobre la lesió del TFCC. Si vols que la Dra. Marta Martí Puente, amb dedicació a la cirurgia del canell a Barcelona, valori el teu cas, pots demanar cita des de la pàgina de contacte.