Sí, el formigueig als dits és el símptoma més típic de la síndrome del túnel carpià, però no tot formigueig ho és. La pista principal està en quins dits s’adormen i quan: el túnel carpià afecta el polze, l’índex, el dit mitjà i la meitat de l’anular, i sol empitjorar de nit o en mantenir el canell doblegat. Si el formigueig es concentra al dit petit, puja per tot el braç o apareix a ambdues mans i als peus, cal pensar en altres causes.

El que segueix és informació general per ajudar-te a interpretar el que notes. No substitueix l’exploració d’un professional.

Com és el formigueig del túnel carpià

La síndrome del túnel carpià es produeix quan el nervi medià queda comprimit en el seu pas pel canell. Com que aquest nervi recull la sensibilitat de la cara palmar del polze, l’índex, el mitjà i la meitat de l’anular, el formigueig es localitza en aquests dits. Sol presentar-se així:

  • De nit o en despertar, amb necessitat de sacsejar la mà per alleujar la sensació.
  • En mantenir postures: conduir, sostenir el mòbil, llegir o parlar per telèfon.
  • Amb torpesa associada: se’n cauen objectes petits, costa cordar botons.
  • De vegades amb dolor que puja des del canell cap a l’avantbraç.

En fases inicials el formigueig va i ve. Quan la compressió avança, la sensació d’“adormiment” es torna més constant i pot aparèixer pèrdua de força al polze.

Quan el formigueig apunta a una altra causa

Formigueig al dit petit i a l’anular

Aquests dos dits depenen del nervi cubital, no del medià. Si són els que s’adormen, la compressió sol estar al colze (on el nervi passa pel canal epitrocleo-olecranià) o, amb menys freqüència, al canell, al canal de Guyon. En aquest segon cas pot haver-hi, a més, debilitat per separar els dits.

Formigueig que baixa des del coll

Una compressió d’una arrel nerviosa a la columna cervical pot donar formigueig a la mà, però acostuma a acompanyar-se de dolor al coll o l’espatlla, a seguir una franja del braç i a canviar amb els moviments del cap. Aquí les maniobres del canell no reprodueixen els símptomes.

Formigueig a ambdues mans i als peus

Quan el formigueig és simètric i també afecta els peus, el més probable és una polineuropatia, és a dir, una afectació difusa dels nervis, per exemple per diabetis, dèficit de vitamina B12, alcohol o certs fàrmacs. Requereix un enfocament diferent, en general des de medicina interna o neurologia.

Altres situacions

Les lesions dels nervis de la mà després d’un tall o un traumatisme, l’ansietat amb hiperventilació o els canvis de circulació com el fenomen de Raynaud també poden produir formigueig, cadascun amb un patró propi.

Factors que fan més probable el túnel carpià

El túnel carpià és més freqüent en dones, entre els 40 i els 60 anys, i en persones amb feines manuals repetitives. També l’afavoreixen l’embaràs, la diabetis, l’hipotiroïdisme, l’artritis reumatoide, el sobrepès i les seqüeles d’una fractura de canell. Cap d’aquests factors confirma el diagnòstic per si sol, però ajuden a valorar la probabilitat.

Com es confirma

El diagnòstic es basa sobretot en la història clínica i l’exploració. Es comprova la distribució exacta del formigueig, es busquen signes de compressió amb maniobres de provocació (com flexionar el canell durant un minut o percudir sobre el nervi) i es valora la força i el volum de la musculatura del polze.

Quan hi ha dubtes, o abans de plantejar una cirurgia, es demana un electromiograma, que mesura la velocitat de conducció del nervi i permet graduar la compressió. L’ecografia pot mostrar l’engrossiment del nervi i descartar quists o altres causes de compressió al canell. Si se sospita un origen cervical, l’estudi s’orienta cap a la columna.

Què es pot fer

En casos lleus, una fèrula nocturna que mantingui el canell recte, l’adaptació de les activitats i, si està indicada, una infiltració poden controlar els símptomes. Quan el formigueig és diari, hi ha pèrdua de sensibilitat o de força, o l’electromiograma mostra una compressió moderada o severa, es valora l’alliberament del túnel carpià, una intervenció ambulatòria i breu. Altres compressions nervioses de la mà i l’avantbraç es tracten dins de la cirurgia dels nervis perifèrics.

Una dada important: un nervi que porta molt temps comprimit es recupera pitjor. No es tracta d’operar aviat per sistema, sinó de no deixar passar mesos amb la mà adormida sense un diagnòstic.

Quan cal consultar?

Consulta si el formigueig es repeteix diverses nits per setmana, si notes que la sensibilitat dels dits ja no torna del tot, si se’t cauen objectes o si veus que la base del polze ha perdut volum. També si el patró no encaixa amb el túnel carpià, perquè altres compressions nervioses es beneficien igualment d’un diagnòstic precoç.

Tens més informació a la pàgina sobre la síndrome del túnel carpià i, si el teu cas és diferent, a les pàgines sobre el canal de Guyon i les lesions dels nervis de la mà enllaçades més amunt. Per a una valoració personalitzada amb la Dra. Marta Martí Puente a Barcelona, pots escriure des de la pàgina de contacte.

Preguntes freqüents

Quins dits s'adormen en el túnel carpià?
Habitualment el polze, l’índex, el dit mitjà i la meitat de l’anular, que és el territori del nervi medià. El dit petit no sol afectar-se.
El formigueig al dit petit és túnel carpià?
En general no. El dit petit depèn del nervi cubital, que pot comprimir-se al colze o al canal de Guyon, al canell. Convé explorar-lo de forma diferent.
Necessito un electromiograma per saber si tinc túnel carpià?
No sempre. El diagnòstic és sobretot clínic. L’electromiograma es demana per confirmar la compressió, graduar-ne la severitat o quan hi ha dubtes amb altres causes, i sol ser útil abans de decidir una cirurgia.

Fonts i referències

  1. NHS. Carpal tunnel syndrome
  2. AAOS OrthoInfo. Carpal Tunnel Syndrome
  3. MedlinePlus. Numbness and tingling
  4. AAOS OrthoInfo. Ulnar Tunnel Syndrome of the Wrist

La informació d'aquesta pàgina és de caràcter general i educatiu. No substitueix la valoració mèdica individual.