Dolor de canell sense cop: causes freqüents

Sí, el canell pot fer mal sense que hi hagi hagut cap caiguda ni cop, i de fet és el més habitual en consulta. Quan no hi ha un traumatisme clar, les causes més freqüents són la sobrecàrrega dels tendons que envolten l’articulació, un quist sinovial, el desgast articular (artrosi) i, amb menys freqüència, una lesió lligamentosa antiga que en el seu moment es va interpretar com un simple esquinç. La localització del dolor, el gest que el provoca i el temps d’evolució ajuden molt a orientar-se.

Aquest article és informació general i no substitueix una valoració individual. El seu objectiu és que entenguis què pot estar passant i quan té sentit consultar.

On et fa mal diu molt

El canell és una articulació complexa, amb vuit ossos petits, diversos lligaments i molts tendons que hi passen. Per això la primera dada útil és la localització:

• Costat del polze (vora radial): pensa en una tendinitis dels tendons del polze o en l’artrosi de la base del polze.
• Costat del dit petit (vora cubital): suggereix una afectació del fibrocartílag triangular o de l’articulació entre el radi i el cúbit.
• Dors del canell: aquí apareixen la majoria dels quists sinovials i algunes lesions lligamentoses centrals.
• Cara palmar: més relacionada amb tendons flexors o amb compressions nervioses, que solen acompanyar-se de formigueig.

Tendinitis i sobrecàrrega

És la causa més comuna de dolor de canell sense cop. Sol relacionar-se amb gestos repetits: teclejar, usar el ratolí, agafar un nadó en braços, tasques manuals o esports de raqueta. La tendinitis de De Quervain és l’exemple més conegut: fa mal a la vora del canell al costat del polze i empitjora en girar la mà o aixecar pes amb el polze estès.

Els símptomes típics d’una sobrecàrrega tendinosa són el dolor en moure’s en una direcció concreta, la molèstia en pressionar el trajecte del tendó i una certa inflor local. En general respon bé al repòs relatiu, a una fèrula i a mesures senzilles, encara que si es cronifica pot necessitar infiltració o, en casos concrets, cirurgia.

Quist sinovial

El quist sinovial, també anomenat gangli, és un embalum tou ple de líquid que es forma a partir de la càpsula articular o de la beina d’un tendó. El més freqüent apareix al dors del canell. De vegades es nota un embalum clar; altres vegades el quist és petit i profund, no es veu, i l’únic que dona és un dolor sord en recolzar la mà o en estendre el canell.

Molts quists són indolors i no requereixen tractament. Quan molesten de forma persistent, limiten el moviment o es prefereix descartar una altra causa, s’estudien amb ecografia o ressonància i es planteja el tractament més adequat.

Artrosi de canell

L’artrosi de canell produeix un dolor més continu, amb rigidesa en despertar i pèrdua progressiva de mobilitat i força. Pot aparèixer amb l’edat, però al canell és freqüent que sigui conseqüència d’una lesió antiga: una fractura de l’escafoide que no va consolidar bé o una ruptura de lligaments que va canviar la forma en què els ossos s’articulen.

Per això, davant un dolor de canell de mesos d’evolució en una persona que recorda un esquinç “que mai va acabar de curar-se”, convé fer una radiografia i no atribuir-lo sense més a l’ús.

Lesions lligamentoses que van passar desapercebudes

No totes les lesions de lligament vénen d’un cop fort. Una caiguda sobre la mà fa anys, una torçada jugant o fins i tot un gest brusc poden lesionar els lligaments del canell o el fibrocartílag triangular (TFCC) sense que en aquell moment es fes un diagnòstic precís. Amb el temps, el lligament lesionat deixa d’estabilitzar bé l’articulació i apareix un dolor que s’accentua en carregar pes, en girar l’avantbraç o en fer força amb la mà.

Aquestes lesions es sospiten per l’exploració i es confirmen amb proves d’imatge. En alguns casos, quan persisteixen dubtes o es planteja un tractament, l’artroscòpia de canell permet veure directament l’interior de l’articulació i tractar la lesió en el mateix acte.

Altres causes que convé tenir en compte

Encara que són menys freqüents, hi ha altres situacions que poden donar dolor de canell sense traumatisme:

• Compressions nervioses, com el túnel carpià, que solen acompanyar-se de formigueig als dits.
• Malalties inflamatòries, com l’artritis reumatoide, que afecten diverses articulacions i cursen amb inflor i rigidesa matutina prolongada.
• Alteracions de la circulació de l’os, poc comunes, que es diagnostiquen amb ressonància.
• Dolor referit des del colze o el coll.

Què pots fer mentrestant?

Si el dolor és recent i lleu, és raonable reduir l’activitat que el desencadena, aplicar fred local uns minuts diverses vegades al dia i usar una fèrula senzilla durant uns dies. Evita forçar el canell amb càrregues o girs dolorosos. Si necessites medicació, consulta amb el teu metge o farmacèutic, sobretot si prens altres tractaments.

El que no convé és mantenir durant mesos un dolor que no millora sense conèixer-ne la causa. Tractar-ho tot com “tendinitis” retarda el diagnòstic de problemes que es gestionen millor com més aviat.

Quan cal consultar?

Demana valoració si el dolor dura més de dues o tres setmanes malgrat el repòs, si notes un embalum, si perds força o mobilitat, si el dolor et desperta de nit o si hi ha inflor que no cedeix. També si recordes una caiguda antiga sobre la mà i el canell mai ha tornat a estar bé.

Pots ampliar la informació a les pàgines de cadascuna de les patologies esmentades, per exemple la lesió del TFCC, una de les causes de dolor cubital que amb més freqüència passa desapercebuda. Si vols que la Dra. Marta Martí Puente valori el teu cas en consulta, pots escriure a través de la pàgina de contacte.